mirror of
https://github.com/moodle/moodle.git
synced 2025-08-05 08:56:36 +02:00
*** empty log message ***
This commit is contained in:
carlesbellver
parent
f5120f157a
commit
50fa89df87
34 changed files with 259 additions and 267 deletions
|
|
@ -4,4 +4,4 @@
|
|||
|
||||
<p>Només heu de canviar les qualificacions i els comentaris i utilitzar el botó Desa, al capdavall de la pàgina, per desar tots els canvis de la pàgina d'una sola vegada.</p>
|
||||
|
||||
<p>Els botons de qualificació normals de la dreta continuen funcionant per si necessiteu més espai. La vostra preferència de qualificació ràpida es desarà i s'aplicarà a totes les tasques en tots els vostres cursos.</p>
|
||||
<p>Els botons de qualificació normals de la dreta continuen funcionant per si necessiteu més espai. La vostra preferència de qualificació ràpida es desarà i s'aplicarà a totes les tasques en tots els vostres cursos.</p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -4,4 +4,4 @@
|
|||
|
||||
<p>Tan aviat com s'hagin habilitat els límits, cada opció pot especificar un límit. Quan s'arriba al límit ningú més pot seleccionar aquesta opció. Un límit de zero (0) significa que ningú pot seleccionar aquesta opció. </p>
|
||||
|
||||
<p>Si els límits estan inhabilitats, qualsevol nombre de participants pot seleccionar qualsevol de les opcions. </p>
|
||||
<p>Si els límits estan inhabilitats, qualsevol nombre de participants pot seleccionar qualsevol de les opcions. </p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,6 +0,0 @@
|
|||
<p align="center"><b>Enviar missatges per correu</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Si el quadre està marcat, aleshores s'envia un missatge de correu a l'altra persona per indicar-li que heu afegit (o iniciat) un diàleg amb ella. El missatge <b>no</b> conté l'entrada, només una breu notificació i, si escau, un enllaç perquè vagi a veure el diàleg.</p>
|
||||
|
||||
<p>Només necessiteu enviar aquests missatges si considereu que l'altra persona és usuària infreqüent del curs i que probablement no veurà la vostra entrada. La llista de participants us pot dir quan es va connectar per última vegada l'altra persona.</p>
|
||||
|
||||
|
|
@ -1 +0,0 @@
|
|||
<p align="center"><b>Escriure</b></p>
<p>Quan escriviu un text que ha de llegir una altra persona, intenteu escriure pensant en el vostre destinatari.</p>
<p>Expliqueu-vos tan clarament i simple com pugueu per tal d'evitar malentesos. Una cosa que podeu fer és evitar les frases llargues quan sigui prou amb una de més curta.</p>
<p>En un diàleg ajuda molt fer enviaments breus i centrats en el tema. Sempre podeu tancar un diàleg i iniciar-ne un altre si voleu començar a discutir una altra cosa.</p>
<p>Quan contesteu als altres, penseu en qüestions interessants que els podeu preguntar. Això us ajudarà a vós i a l'altre persona a pensar (i aprendre!) sobre el tema sotmès a discussió.</p>
<p align="right"><a href="help.php?file=questions.html">Més informació sobre fer preguntes</a></p>
<p align="right"><a href="help.php?file=reading.html">Més informació sobre com llegir</a></p>
|
||||
|
|
@ -7,4 +7,4 @@
|
|||
<li>Opcional [per defecte]: els estudiants poden activar o desactivar el seguiment com i quan vulguin.</li>
|
||||
<li>Actiu: el seguiment està sempre actiu.</li>
|
||||
<li>Inactiu: el seguiment no està mai actiu.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
</ul
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,7 +1,7 @@
|
|||
<p align="center"><b>Permet visualització per a imprimir</b></p>
|
||||
<p align="center"><b>Permet visualització per a imprimir</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Es pot permetre als estudiants la visualització per a imprimir del glossari.</p>
|
||||
<p>Es pot permetre als estudiants la visualització per a imprimir del glossari.</p>
|
||||
|
||||
<p>Podeu triar si s'habilita o es deshabilita aquesta característica.</p>
|
||||
<p>Podeu triar si s'habilita o es deshabilita aquesta característica.</p>
|
||||
|
||||
<p>Els professors sempre poden utilitzar la visualització per a imprimir.</p>
|
||||
<p>Els professors sempre poden utilitzar la visualització per a imprimir.</p
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -5,4 +5,4 @@
|
|||
<ul>
|
||||
<li><b>Glossari actual:</b> les entrades importades s'afegiran al glossari obert actualment.</li>
|
||||
<li><b>Nou glossari:</b> es crearà un glossari nou basat en la informació que proporcioni el fitxer i les noves entrades s'inseriran en aquest.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
</ul
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,3 +1,3 @@
|
|||
<p align="center"><b>Fitxer per a importar</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Seleccioneu el fitxer XML del vostre ordinador que conté les entrades per a importar.</p>
|
||||
<p>Seleccioneu el fitxer XML del vostre ordinador que conté les entrades per a importar.</p>
|
||||
|
|
@ -2,7 +2,6 @@
|
|||
|
||||
<p>Els administradors poden definir que un glossari sigui global.</p>
|
||||
|
||||
<p>Aquests glossaris poden ser part de qualsevol curs (però més particularment de la pàgina principal).</p>
|
||||
<p>Aquests glossaris poden ser part de qualsevol curs (però particularment de la pàgina principal).</p>
|
||||
|
||||
<p>La diferència amb un glossari normal local és que les entrades s'utilitzen per crear enllaços automàtics a tot el lloc (i no sols dins del mateix curs al
|
||||
qual pertany el glossari).</p>
|
||||
<p>La diferència amb un glossari normal local és que les entrades s'utilitzen per crear enllaços automàtics a tot el lloc (i no sols dins del mateix curs al qual pertany el glossari).</p>
|
||||
|
|
@ -1,3 +1,3 @@
|
|||
<p align="center"><b>Importació de les categories</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Per defecte s'importaran totes les entrades. Podeu especificar si voleu que també s'importin les categories (i que s'hi assignin les noves entrades).</p>
|
||||
<p>Per defecte s'importaran totes les entrades. Podeu especificar si voleu que també s'importin les categories (i que s'hi assignin les noves entrades).</p>
|
||||
|
|
@ -6,4 +6,4 @@
|
|||
|
||||
<p>Si no voleu que s'enllaçi cert text (p. ex. en un missatge d'un fòrum), afegiu les etiquetes <nolink> i </nolink> al voltant d'aquest text.</p>
|
||||
|
||||
<p>Teniu en compte que els noms de les categories també s'enllacen.</p>
|
||||
<p>Teniu en compte que els noms de les categories també s'enllacen.</p
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,11 +1,10 @@
|
|||
<p align="center"><b>Categoria</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Aquí podeu situar dins de categories els elements de qualificació, corbar-los i seleccionar-los com a elements amb crèdits extra. També podeu afegir noves categories o suprimir les existents.</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li>Categoria: regula a quina categoria pertany un element qualificat. Seleccioneu la categoria apropiada en la llista desplegable. Els elements que no han estat assignats a una categoria o que eren en una categoria que ha estat suprimida es col·locaran automàticament en "Sense categoria".</li>
|
||||
|
||||
<li>Corba a: us permet corbar les qualificacions. Poseu la qualificació màxima que us agradaria que tingués l'element qualificat. Així, si la qualificació màxima fora 30 i la corba s'hagués establert en 28, les qualificacions i els percentatges de l'estudiantat es calcularien sobre 28 punts possibles en lloc de fer-ho sobre 30.</li>
|
||||
|
||||
<li>Crèdit extra: Activeu aquest quadre de verificació si voleu que una categoria concreta es calculi com a crèdit extra. Adoneu-vos-en que si definiu tots els elements d'una categoria com a crèdit extra obtindreu resultats imprevistos i que probablement no es comptaran ni la categoria ni el crèdit extra.
|
||||
</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
|
@ -5,4 +5,4 @@ Errors que podeu veure en el butllet
|
|||
<ul>
|
||||
<li>No s'ha definit l'escala: això vol dir que no heu completat la definició inicial de l'escala de qualificació. Tot el que cal fer (si us agrada l'escala suggerida) és fer clic en "Desa els canvis".</li>
|
||||
<li>No s'ha definit cap lletra per a X: indica que no hi ha cap qualificació alfabètica adequada per a X.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
</ul
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,5 +1,7 @@
|
|||
<p align="center"><b>Ajuda referent a les qualificacions de l'estudiantat</b></p>
|
||||
|
||||
<p>En aquesta pantalla teniu un resum de les qualificacions que heu rebut en aquest curs.</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li>Enmig veureu tots els elements qualificats en aquest curs. Els noms i les qualificacions de cada element qualificat són enllaços que us porten a una informació més detallada de cada element.
|
||||
</li>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -9,4 +9,4 @@
|
|||
<li>Punts extra: s'utilitza per donar punts de bonificació que no canviïn el total de punts d'una categoria. Es pot utilitzar per arreglar preguntes injustes o en casos semblants. Els punts extra s'apliquen de la mateixa manera a tots els estudiants. Si desitgeu proporcionar crèdit extra de manera selectiva, afegiu un nou element qualificat i definiu-lo com a crèdit extra en "Categories".</li>
|
||||
|
||||
<li>Oculta: si el quadre de verificació està activat, suprimirà una categoria de la visualització i també del càlcul de la qualificació. És una manera fàcil d'afegir elements al butlletí de qualificacions només després que han estat qualificats. Atès que els elements qualificats que no s'han categoritzat s'assignaran automàticament a "Sense categoria", podeu ocultar la categoria "Sense categoria" i, a mesura que aneu qualificant els elements, moure'ls a qualsevol categoria que vulgueu i l'estudiantat llavors podrà veure les seves qualificacions.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
</ul
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,9 +1,11 @@
|
|||
<p align="center"><b>Baixada de l'anàlisi</b></p>
|
||||
|
||||
<p>És possible que vulgueu baixar la taula de dades que es visualitza en la pantalla per a anàlisis ulteriors. Podeu triar tres formats de fitxer possibles.<br />
|
||||
<p>És possible que vulgueu baixar la taula de dades que es visualitza en la pantalla per a anàlisis ulteriors. Podeu triar tres formats de fitxer possibles.<br />
|
||||
En cada cas les dades es presentaran en una taula amb títols apropiats, tal com apareixen en la pantalla. Encara que en pantalla la taula es visualitzi paginada, el fitxer inclourà totes les dades corresponents a totes les pàgines.</p>
|
||||
|
||||
<p><b>Format de full de càlcul Excel:</b></p> <p>Obtindreu un document de full de càlcul .xls.</p>
|
||||
<p><b>Format de full de càlcul Excel:</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Obtindreu un document de full de càlcul .xls.</p>
|
||||
|
||||
<p><b>Format OpenOffice Writer:</b></p> <p>Les dades es presentaran dins d'una taula en un document de text .sxw.
|
||||
<br />Aquest format només estarà disponible si teniu instal·lat la biblioteca PHPWriter en el subdirectori /moodle/lib.</p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,3 +1,3 @@
|
|||
<p align="center"><b>Punts decimals</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Utilitzant aquest paràmetre podeu seleccionar el nombre de decimals que es mostraran en la qualificació de cada intent.</p>
|
||||
<p>Utilitzant aquest paràmetre podeu seleccionar el nombre de decimals que es mostraran en la qualificació de cada intent.</p
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,15 +1,15 @@
|
|||
<p align="center"><b>Importació de fitxers amb format "Aiken"</b></p>
|
||||
<p align="center"><b>Importació de fitxers amb format "Aiken"</b></p>
|
||||
|
||||
<p>El format Aiken és una manera molt senzilla de crear preguntes d'opcions múltiples utilitzant un format clar llegible per humans. Aquí teniu un exemple del format:</p>
|
||||
<p>El format Aiken és una manera molt senzilla de crear preguntes d'opcions múltiples utilitzant un format clar llegible per humans. Aquí teniu un exemple del format:</p>
|
||||
<pre>
|
||||
Quina és la resposta correcta a aquesta pregunta?
|
||||
A. És aquesta?
|
||||
Quina és la resposta correcta a aquesta pregunta?
|
||||
A. És aquesta?
|
||||
B. Potser aquesta resposta?
|
||||
C. Possiblement aquesta?
|
||||
D. Ha de ser aquesta!
|
||||
ANSWER: D
|
||||
|
||||
Quin LMS és el que més formats té per a importar qüestionaris?
|
||||
Quin LMS és el que més formats té per a importar qüestionaris?
|
||||
A) Moodle
|
||||
B) ATutor
|
||||
C) Claroline
|
||||
|
|
@ -19,6 +19,6 @@ F) Ilias
|
|||
ANSWER: A
|
||||
</pre>
|
||||
|
||||
<p>La pregunta ha d'estar tota en una línia.</p>
|
||||
<p>Cada resposta ha de començar amb un caràcter d'una sola lletra, seguit d'un punt '.' o d'un parèntesi ')', després un espai.</p>
|
||||
<p>La línia de resposta ha de venir tot seguit i ha de començar amb "ANSWER:" i després donar la lletra apropiada.</p>
|
||||
<p>La pregunta ha d'estar tota en una línia.</p>
|
||||
<p>Cada resposta ha de començar amb un caràcter d'una sola lletra, seguit d'un punt '.' o d'un parèntesi ')', després un espai.</p>
|
||||
<p>La línia de resposta ha de venir tot seguit i ha de començar amb "ANSWER:" i després donar la lletra apropiada.</p
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,4 +1,4 @@
|
|||
|
||||
<p align="center"><b>Importar arxius en format personalitzat </b></p>
|
||||
|
||||
<p>Documentació per completar</p>
|
||||
|
||||
<p align="center"><b>Importar arxius en format personalitzat </b></p>
|
||||
|
||||
<p>Documentació per completar</p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,17 +1,17 @@
|
|||
<p align="center"><b>Importació de fitxers amb "Format de qüestionari WebCT"</b></p>
|
||||
<p align="center"><b>Importació de fitxers amb "Format de qüestionari WebCT"</b></p>
|
||||
|
||||
<p>El filtre d'importació WebCT està en desenvolupament i no permet l'ús de tots els tipus de pregunta de WebCT.</p>
|
||||
<p>El filtre d'importació WebCT està en desenvolupament i no permet l'ús de tots els tipus de pregunta de WebCT.</p>
|
||||
|
||||
<p>A hores d'ara només permet l'ús de preguntes d'Opcions múltiples i de Resposta breu.</p>
|
||||
<p>A hores d'ara només permet l'ús de preguntes d'Opcions múltiples i de Resposta breu.</p>
|
||||
|
||||
<p>Aquí teniu alguns exemples d'aquestes preguntes en un fitxer de text:</p>
|
||||
<p>Aquí teniu alguns exemples d'aquestes preguntes en un fitxer de text:</p>
|
||||
|
||||
<pre>
|
||||
# Start of question: Short Answer Question
|
||||
:TYPE:S:
|
||||
:TITLE:Short Answer Question
|
||||
:QUESTION:H
|
||||
Quin és el nom del WebCT Learning Hub?
|
||||
Quin és el nom del WebCT Learning Hub?
|
||||
<br />
|
||||
:IMAGE:dotcomLogoc.gif
|
||||
:ANSWERS:1
|
||||
|
|
@ -26,7 +26,7 @@ Assegureu-vos de visitar el Learning Hub\: www.WebCT.com
|
|||
:TYPE:MC:1:0:C
|
||||
:TITLE:Multiple Choice Question
|
||||
:FEEDBACK
|
||||
Darwin inventà la teoria de l'evolució i creà el Darwinisme.
|
||||
Darwin inventà la teoria de l'evolució i creà el Darwinisme.
|
||||
:QUESTION:H
|
||||
On es troba el Darwin Research Center?
|
||||
:IMAGE:
|
||||
|
|
@ -34,24 +34,24 @@ On es troba el Darwin Research Center?
|
|||
:ANSWER1:0:H
|
||||
Menlo Park, California
|
||||
:REASON1:H
|
||||
No és correcte!
|
||||
No és correcte!
|
||||
:ANSWER2:0:H
|
||||
Vancouver, Canadà
|
||||
Vancouver, Canadà
|
||||
:REASON2:H
|
||||
No és correcte!
|
||||
No és correcte!
|
||||
:ANSWER3:100:H
|
||||
Illes Galápagos, Equador
|
||||
Illes Galápagos, Equador
|
||||
:REASON3:H
|
||||
Resposta correcta!
|
||||
:ANSWER4:0:H
|
||||
Londres, Anglaterra
|
||||
:REASON4:H
|
||||
No és correcte!
|
||||
No és correcte!
|
||||
:ANSWER5:0:H
|
||||
Sidney, Austràlia
|
||||
Sidney, Austràlia
|
||||
:REASON5:H
|
||||
No és correcte!
|
||||
No és correcte!
|
||||
:CAT:Default
|
||||
# End of question: Multiple Choice Question
|
||||
|
||||
</pre>
|
||||
</pre>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,4 +1,4 @@
|
|||
<p align="center"><b>Factor de penalització</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Podeu especificar quina fracció de la puntuació aconseguida cal restar per cada resposta incorrecta. Això només és rellevant si el qüestionari funciona en mode adaptatiu, de manera que l'estudiant pugui donar respostes repetides a una pregunta. El factor de penalització ha de ser un número entre 0 i 1. Un factor de penalització d'1 vol dir que l'estudiant ha d'aconseguir la resposta correcta la primera vegada per tal d'obtenir-hi crèdit. Un factor de penalització de 0 vol dir que l'estudiant pot provar tantes vegades com vulgui i encara obté la puntuació completa.
|
||||
</p>
|
||||
</p
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,6 +1,6 @@
|
|||
<p align="center"><b>Mostra el qüestionari en una finestra "segura"</b></p>
|
||||
|
||||
<p>La finestra "segura" intenta proporcionar un poc més de seguretat als qüestionaris (per fer més difícil que copien o facin trampes) restringint algunes de les coses que l'estudiantat pot fer amb els navegadors.</p>
|
||||
<p>La finestra "segura" intenta proporcionar un poc més de seguretat als qüestionaris (per fer més difícil que copien o facin trampes) restringint algunes de les coses que l'estudiantat pot fer amb els navegadors.</p>
|
||||
|
||||
<p>Va així:
|
||||
<ul>
|
||||
|
|
@ -11,5 +11,4 @@
|
|||
</ul>
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
<p>NOTA: <b>aquesta seguretat NO és total.</b>. NO confieu en aquestes proteccions com a única estratègia. És impossible implementar una protecció completa per a qüestionaris en un entorn web, així que, si us plau, no confieu en aquesta opció si esteu veritablement preocupats per les trampes de l'estudiantat. Altres estratègies que podeu provar són crear bases de dades de preguntes realment grans d'on triar aleatòriament les preguntes, o encara millor, replantejar-vos el sistema d'avaluació per tal de donar més valor a les formes constructivistes d'activitat, com ara fòrums de debat, elaboració de glossaris, escriptura de wikis, tallers, tasques, etc.
|
||||
</p>
|
||||
<p>NOTA: <b>aquesta seguretat NO és total.</b>. NO confieu en aquestes proteccions com a única estratègia. És impossible implementar una protecció completa per a qüestionaris en un entorn web, així que, si us plau, no confieu en aquesta opció si esteu veritablement preocupats per les trampes de l'estudiantat. Altres estratègies que podeu provar són crear bases de dades de preguntes realment grans d'on triar aleatòriament les preguntes, o encara millor, replantejar-vos el sistema d'avaluació per tal de donar més valor a les formes constructivistes d'activitat, com ara fòrums de debat, elaboració de glossaris, escriptura de wikis, tallers, tasques, etc.</p>
|
||||
|
|
@ -8,4 +8,4 @@
|
|||
|
||||
<p>La primera pantalla permet assignar un conjunt de dades concret per substituir cada variable. </p>
|
||||
|
||||
<p>La segona pantalla permet afegir i suprimir conjunts de nombres en el conjunt de dades. Els nombres utilitzats en preguntes individuals presentades als alumnes se seleccionaran d'aquest conjunt.</p>
|
||||
<p>La segona pantalla permet afegir i suprimir conjunts de nombres en el conjunt de dades. Els nombres utilitzats en preguntes individuals presentades als alumnes se seleccionaran d'aquest conjunt.</p
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,5 +1,5 @@
|
|||
<p align="center"><b>Demana contrasenya</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Aquest camp és opcional.</p>
|
||||
<p>Aquest camp és opcional.</p>
|
||||
|
||||
<p>Si especifiqueu una contrasenya aquí, els participants hauran d'introduir aquesta contrasenya abans que se'ls permeti contestar el qüestionari.</p>
|
||||
<p>Si especifiqueu una contrasenya aquí, els participants hauran d'introduir aquesta contrasenya abans que se'ls permeti contestar el qüestionari.</p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,3 +1,3 @@
|
|||
<p align="center"><b>Permet la revisió</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Aquesta opció controla si l'estudiantat pot revisar els seus intents anteriors del qüestionari i quan ho pot fer.</p>
|
||||
<p>Aquesta opció controla si l'estudiantat pot revisar els seus intents anteriors del qüestionari i quan ho pot fer.</p
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,12 +1,12 @@
|
|||
<p align="center"><strong>Temps màxim</strong></p>
|
||||
<p align="center"><strong>Temps màxim</strong></p>
|
||||
|
||||
<p>Per defecte, els qüestionaris no tenen un límit de temps, la qual cosa permet als estudiants tant de temps com necessiten per a completar el qüestionari.</p>
|
||||
<p>Per defecte, els qüestionaris no tenen un límit de temps, la qual cosa permet als estudiants tant de temps com necessiten per a completar el qüestionari.</p>
|
||||
|
||||
<p>Si especifiqueu un temps màxim, el sistema intentarà assegurar per diverses vies que els qüestionari es completi dins d'aquest temps:</p>
|
||||
<p>Si especifiqueu un temps màxim, el sistema intentarà assegurar per diverses vies que els qüestionari es completi dins d'aquest temps:</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li>El navegador de l'estudiant ha de permetre l'ús de Javascript i l'ha tenir obligatòriament habilitat perquè funcioni el rellotge.</li>
|
||||
<li>Una finestra flotant amb un rellotge visualitzarà el temps que resta segon a segon.</li>
|
||||
<li>Quan el temps hagi acabat, el qüestionari es trametrà automàticament amb les respostes que l'estudiant hagi emplenat.</li>
|
||||
<li>Si un estudiant aconsegueix fer trampa manipulant el seu ordinador i ultrapassa el temps permès en més de 60 segons, el qüestionari serà qualificat automàticament amb un zero.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
<li>El navegador de l'estudiant ha de permetre l'ús de Javascript i l'ha tenir obligatòriament habilitat perquè funcioni el rellotge.</li>
|
||||
<li>Una finestra flotant amb un rellotge visualitzarà el temps que resta segon a segon.</li>
|
||||
<li>Quan el temps hagi acabat, el qüestionari es trametrà automàticament amb les respostes que l'estudiant hagi emplenat.</li>
|
||||
<li>Si un estudiant aconsegueix fer trampa manipulant el seu ordinador i ultrapassa el temps permès en més de 60 segons, el qüestionari serà qualificat automàticament amb un zero.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,7 +1,7 @@
|
|||
<p><b>Habilita mode exploració</b><p>
|
||||
<p><b>Habilita mode exploració</b><p>
|
||||
|
||||
<p>Si trieu aquesta opció (està seleccionada per defecte), la pàgina de visualització d'una activitat SCORM/AICC mostrarà el botó Explora.</p>
|
||||
<p>Si trieu aquesta opció (està seleccionada per defecte), la pàgina de visualització d'una activitat SCORM/AICC mostrarà el botó Explora.</p>
|
||||
|
||||
<p>Llavors l'estudiant pot triar si fa una visualització prèvia de l'activitat (mode exploració) o hi entra en el mode normal de revisió.</p>
|
||||
<p>Llavors l'estudiant pot triar si fa una visualització prèvia de l'activitat (mode exploració) o hi entra en el mode normal de revisió.</p>
|
||||
|
||||
<p>Quan es completa un SCO en el mode de visualització prèvia (exploració), resta marcat amb la icona <img src="<?php echo $CFG->wwwroot.'/mod/scorm/pix/browsed.gif' ?>" alt="<?php print_string('browsed','scorm') ?>" title="<?php print_string('browsed','scorm') ?>" />explorat.</p>
|
||||
<p>Quan es completa un SCO en el mode de visualització prèvia (exploració), resta marcat amb la icona <img src="<?php echo $CFG->wwwroot.'/mod/scorm/pix/browsed.gif' ?>" alt="<?php print_string('browsed','scorm') ?>" title="<?php print_string('browsed','scorm') ?>" />explorat.</p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,9 +1,9 @@
|
|||
<p><b>Mètodes de qualificació</b></p>
|
||||
<p><b>Mètodes de qualificació</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Els resultats d'una activitat SCORM/AICC que es mostren en les pàgines de qualificacions es poden es poden avaluar de diferents maneres:</p>
|
||||
<p>Els resultats d'una activitat SCORM/AICC que es mostren en les pàgines de qualificacions es poden es poden avaluar de diferents maneres:</p>
|
||||
<ul>
|
||||
<li><b>Situació dels SCO</b><br />Aquest mode mostra el nombre de SCO que s'han passat/completat dins l'activitat. El valor màxim és el nombre de SCO.</li>
|
||||
<li><b>Qualificació més alta</b><br />La pàgina de qualificacions mostrarà la puntuació més alta obtinguda per cada usuari en tots els SCO que hagi completat.</li>
|
||||
<li><b>Qualificació mitjana</b><br />Si trieu aquest mode, Moodle calcularà la mitjana de totes les puntuacions.</li>
|
||||
<li><b>Situació dels SCO</b><br />Aquest mode mostra el nombre de SCO que s'han passat/completat dins l'activitat. El valor màxim és el nombre de SCO.</li>
|
||||
<li><b>Qualificació més alta</b><br />La pàgina de qualificacions mostrarà la puntuació més alta obtinguda per cada usuari en tots els SCO que hagi completat.</li>
|
||||
<li><b>Qualificació mitjana</b><br />Si trieu aquest mode, Moodle calcularà la mitjana de totes les puntuacions.</li>
|
||||
<li><b>Suma de qualificacions</b><br />En aquest mode se sumen totes totes les puntuacions.</li>
|
||||
</p>
|
||||
</p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,5 +1,5 @@
|
|||
<p><b>Qualificació màxima</b></p>
|
||||
<p><b>Qualificació màxima</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Si trieu un dels tres últims mètodes de qualificació (Més Alta, Mitjana o Suma) aquest paràmetre defineix la qualificació màxima que es visualitzarà en la pàgina de qualificacions.</p>
|
||||
<p>Si trieu un dels tres últims mètodes de qualificació (Més Alta, Mitjana o Suma) aquest paràmetre defineix la qualificació màxima que es visualitzarà en la pàgina de qualificacions.</p>
|
||||
|
||||
<p>Podeu triar un valor entre 1 i 100, igual en totes les altres qualificacions màximes de Moodle.</p>
|
||||
<p>Podeu triar un valor entre 1 i 100, igual en totes les altres qualificacions màximes de Moodle.</p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,10 +1,10 @@
|
|||
<p><b>Paquets</b></p>
|
||||
|
||||
<p>El paquet és un fitxer amb extensió <b>zip</b> (o pif) que conté fitxers vàlids de definició de cursos AICC o SCORM.</p>
|
||||
<p>El paquet és un fitxer amb extensió <b>zip</b> (o pif) que conté fitxers vàlids de definició de cursos AICC o SCORM.</p>
|
||||
|
||||
<p>Un paquet <b>SCORM</b> ha de contenir en l'arrel del zip un fitxer anomenat <b>imsmanifest.xml</b>, el qual defineix l'estructura del curs SCORM, la ubicació dels recursos i moltes altres coses.</p>
|
||||
<p>Un paquet <b>SCORM</b> ha de contenir en l'arrel del zip un fitxer anomenat <b>imsmanifest.xml</b>, el qual defineix l'estructura del curs SCORM, la ubicació dels recursos i moltes altres coses.</p>
|
||||
|
||||
<p>Un paquet <b>AICC</b> consta de diversos fitxers (de 4 a 7) amb extensions predefinides. Ací teniu el significat d'aquestes extensions:</p>
|
||||
<p>Un paquet <b>AICC</b> consta de diversos fitxers (de 4 a 7) amb extensions predefinides. Ací teniu el significat d'aquestes extensions:</p>
|
||||
<ul>
|
||||
<li>CRS - Course Description (obligatori)</li>
|
||||
<li>AU - Assignable Unit (obligatori)</li>
|
||||
|
|
@ -13,4 +13,4 @@
|
|||
<li>ORE - Objective Relationship (opcional)</li>
|
||||
<li>PRE - Prerequisites (opcional)</li>
|
||||
<li>CMP - Completition Requirements (opcional)</li>
|
||||
</ul>
|
||||
</ul>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -4,4 +4,4 @@
|
|||
|
||||
<p>El resum es visualitza al capdamunt de l'estructura del curs en les pàgines de visualització i d'intents.</p>
|
||||
|
||||
<p>És millor que no escriviu res molt extens aquí.</p>
|
||||
<p>És millor que no escriviu res molt extens aquí.</p
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1,180 +1,180 @@
|
|||
<p align="center"><b>Ajuda per a escriure les pàgines en format Wiki</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Les pàgines en format Wiki proporcionen la possibilitat de marcar el text amb un formatatge intuïtiu, fàcilment llegible, que es transformarà en XHTML quan es visualitzi. Els principals avantatges són que no necessiteu aprendre HTML per obtenir resultats bastant complexos i que el text que escriviu tindrà bon <em>aspecte</em> fins i tot <em>abans</em> de transformar-lo. És una alternativa real a desar documents Word com a pàgines web alhora que manté la possibilitat d'editar el recurs en línia.</p>
|
||||
|
||||
<p>Haureu d'escriure bàsicament només text. Hi ha alguns <i>caràcters especials</i> que podeu inserir per tal d'afegir format.</p>
|
||||
|
||||
<h3>Formatatge a nivell de bloc</h3>
|
||||
|
||||
<p>Els blocs de paràgraf se separen per una línia en blanc com a mínim. Per afegir formatatge especial a un paràgraf afegiu un dels caràcters especials següents, més un espai en blanc, al començament de la primera línia del bloc:</p>
|
||||
<table>
|
||||
<tr>
|
||||
<th>Caràcter</th>
|
||||
<th>Tipus de bloc</th>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr>
|
||||
<td>Sense caràcter</td>
|
||||
<td>Paràgraf ordinari</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>></td>
|
||||
<td>Citació</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr>
|
||||
<td>Espai</td>
|
||||
<td> Text preformatat (Monoespaiat)</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>%</td>
|
||||
<td>Preformatat <em>i </em>el format Wiki s'ignora</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>!#</td>
|
||||
<td>Encapçalament - on # és 1-6, el nivell d'encapçalament (1 el més gran)</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>Q.</td>
|
||||
<td>Pregunta - s'afegeix informació d'estil al paràgraf per millorar la presentació tipus pregunta/resposta (dins del tema).</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>A.</td>
|
||||
<td>Resposta - com l'anterior però resposta.</td>
|
||||
</tr>
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
<h3>Formatatge de llistes</h3>
|
||||
|
||||
<p>Podem construir fàcilment llistes senzilles escrivint un caràcter especial al principi de cada línia de la llista seguit d'un espai en blanc. El final de la llista el marca una línia en blanc. Es poden imbricar llistes dins de llistes i les llistes imbricades poden ser d'un tipus diferent. Es poden barrejar lliurement llistes de text i de definició per aconseguir l'efecte desitjat. Els caràcters especials són els següents:</p>
|
||||
<table>
|
||||
<tr>
|
||||
<th>Caràcter</th>
|
||||
<th>Tipus de llista</th>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>*</td>
|
||||
<td>Llista no numerada (pics)</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>#</td>
|
||||
<td>Llista numerada (1,2,3 etc.)</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>:</td>
|
||||
<td>Llista de definicions, definició</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>;</td>
|
||||
<td>Llista de definicions, text</td>
|
||||
</tr>
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
<p>Exemple de llistes imbricades</p>
|
||||
<p><pre>
|
||||
* Primer pic
|
||||
* Segon pic
|
||||
## línia 1 de llista imbricada
|
||||
## línia 2 de llista imbricada
|
||||
* Tercer pic
|
||||
</pre><p></p>
|
||||
<p>I aquest és el resultat:
|
||||
<ul><li>Primer pic</li>
|
||||
<li>Segon pic</li>
|
||||
<ol><li>línia 1 de llista imbricada</li>
|
||||
<li>línia 2 de llista imbricada</li></ol>
|
||||
<li>Tercer pic
|
||||
</ul><p></p>
|
||||
|
||||
<h3>Formatatge dins del text</h3>
|
||||
|
||||
<p>El formatatge dins del text permet marcar part d'una línia amb un estil particular. Els caràcters especials emprats poden aparèixer en qualsevol punt de la línia, però observeu que el formatatge no pot ultrapassar la línia i continuar a la següent. Els codis són:</p>
|
||||
<table>
|
||||
<tr>
|
||||
<th>Exemple</th>
|
||||
<th>Exemple</th>
|
||||
<th>Format</th>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr>
|
||||
<td>*hola tothom*</td>
|
||||
<td><b>hola tothom</b></td>
|
||||
<td>Negreta</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>/hola tothom/</td><td><em>hola tothom</em></td>
|
||||
<td>Èmfasi o cursiva</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>+hola tothom+</td><td><ins>hola tothom</ins></td>
|
||||
<td>Text inserit</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>-hola tothom-</td><td><del>hola tothom</del></td>
|
||||
<td>Text esborrat o barrat</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>hola ~tothom~</td><td>hola <sub>tothom</sub></td>
|
||||
<td>Subíndex</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>hola ^tothom^</td><td>hola <sup>tothom</sup></td>
|
||||
<td>Superíndex</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>"hola tothom"</td><td><q>hola tothom</q></td>
|
||||
<td>Citació</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>%hola tothom%</td><td><code>hola tothom</code></td>
|
||||
<td>Codi o Monoespaiat</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>@hola tothom@</td><td><cite>hola tothom</cite></td>
|
||||
<td>Referència</td>
|
||||
</tr>
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
<h3>Acrònims</h3>
|
||||
|
||||
<p>L'etiquetatge d'acrònims s'aconsegueix posant l'acrònim en lletres majúscules seguit de la descripció entre parèntesis. No hi ha d'haver cap espai entre l'acrònim i el parèntesi. Per exemple:</p>
|
||||
|
||||
<p>HTML(Hypertext Markup Language) <br /> <acronym title="Hypertext Markup Language">HTML</acronym></p>
|
||||
|
||||
<h3>Enllaços</h3>
|
||||
|
||||
<p>Es poden col·locar enllaços dins del text tot escrivint l'URL seguida del text que serà mostrat entre parèntesi (sense cap espai entre l'URL i el parèntesi). Exemple: http://www.google.com/(Cerca
|
||||
ara) es convertirà en <a href="http://www.google.com/">Cerca ara</a>.
|
||||
|
||||
<h3>Enllaços a mòduls de Moodle</h3>
|
||||
|
||||
<p>Si sabeu el número id d'un mòdul de Moodle (busqueu ?id=nn al final de l'adreça d'un mòdul) i el nom del mòdul podeu enllaçar directament el recurs fent servir aquesta sintaxi:</p>
|
||||
|
||||
<p>ModuleName:nn(Text descriptiu)</p>
|
||||
|
||||
<p>Per exemple, <em>resource:36(La pàgina nova)</em>; <em>forum:10(Vés al fòrum)</em></p>
|
||||
|
||||
<h3>Enllaços a imatges de Moodle</h3>
|
||||
|
||||
<p>Es poden inserir gràfics dins d'una línia d'una pàgina Wiki. Cal que pengeu el gràfic al servidor i que anoteu el seu camí dins de l'àrea de fitxers penjats. La sintaxi és:</p>
|
||||
|
||||
<p>/<em>..camí del fitxer..</em>(text alternatiu)</p>
|
||||
|
||||
<p>Per exemple: /imatges/grafic.jpg(Foto de l'equip)</p>
|
||||
|
||||
<h3>Enllaços a fitxers de Moodle</h3>
|
||||
|
||||
<p>Igual que els enllaços a imatges, aquesta característica habilita enllaços en pàgines wiki a fitxers prèviament penjats. La sintaxi és:</p>
|
||||
|
||||
<p><b>file:</b><em>..camí del fitxer</em>(text de l'enllaç)</p>
|
||||
|
||||
<p>Per exemple: file:/pdfs/moodle.pdf(Informació sobre Moodle)</p>
|
||||
|
||||
<h3>Reformatatge automàtic</h3>
|
||||
|
||||
<p>Moltes funcions habitualment utilitzades es converteixen automàticament en els seus equivalents XHTML. Les principals són les següents:</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<p align="center"><b>Ajuda per a escriure les pàgines en format Wiki</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Les pàgines en format Wiki proporcionen la possibilitat de marcar el text amb un formatatge intuïtiu, fàcilment llegible, que es transformarà en XHTML quan es visualitzi. Els principals avantatges són que no necessiteu aprendre HTML per obtenir resultats bastant complexos i que el text que escriviu tindrà bon <em>aspecte</em> fins i tot <em>abans</em> de transformar-lo. És una alternativa real a desar documents Word com a pàgines web alhora que manté la possibilitat d'editar el recurs en línia.</p>
|
||||
|
||||
<p>Haureu d'escriure bàsicament només text. Hi ha alguns <i>caràcters especials</i> que podeu inserir per tal d'afegir format.</p>
|
||||
|
||||
<h3>Formatatge a nivell de bloc</h3>
|
||||
|
||||
<p>Els blocs de paràgraf se separen per una línia en blanc com a mínim. Per afegir formatatge especial a un paràgraf afegiu un dels caràcters especials següents, més un espai en blanc, al començament de la primera línia del bloc:</p>
|
||||
<table>
|
||||
<tr>
|
||||
<th>Caràcter</th>
|
||||
<th>Tipus de bloc</th>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr>
|
||||
<td>Sense caràcter</td>
|
||||
<td>Paràgraf ordinari</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>></td>
|
||||
<td>Citació</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr>
|
||||
<td>Espai</td>
|
||||
<td> Text preformatat (Monoespaiat)</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>%</td>
|
||||
<td>Preformatat <em>i </em>el format Wiki s'ignora</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>!#</td>
|
||||
<td>Encapçalament - on # és 1-6, el nivell d'encapçalament (1 el més gran)</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>Q.</td>
|
||||
<td>Pregunta - s'afegeix informació d'estil al paràgraf per millorar la presentació tipus pregunta/resposta (dins del tema).</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>A.</td>
|
||||
<td>Resposta - com l'anterior però resposta.</td>
|
||||
</tr>
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
<h3>Formatatge de llistes</h3>
|
||||
|
||||
<p>Podem construir fàcilment llistes senzilles escrivint un caràcter especial al principi de cada línia de la llista seguit d'un espai en blanc. El final de la llista el marca una línia en blanc. Es poden imbricar llistes dins de llistes i les llistes imbricades poden ser d'un tipus diferent. Es poden barrejar lliurement llistes de text i de definició per aconseguir l'efecte desitjat. Els caràcters especials són els següents:</p>
|
||||
<table>
|
||||
<tr>
|
||||
<th>Caràcter</th>
|
||||
<th>Tipus de llista</th>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>*</td>
|
||||
<td>Llista no numerada (pics)</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>#</td>
|
||||
<td>Llista numerada (1,2,3 etc.)</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>:</td>
|
||||
<td>Llista de definicions, definició</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>;</td>
|
||||
<td>Llista de definicions, text</td>
|
||||
</tr>
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
<p>Exemple de llistes imbricades</p>
|
||||
<p><pre>
|
||||
* Primer pic
|
||||
* Segon pic
|
||||
## línia 1 de llista imbricada
|
||||
## línia 2 de llista imbricada
|
||||
* Tercer pic
|
||||
</pre><p></p>
|
||||
<p>I aquest és el resultat:
|
||||
<ul><li>Primer pic</li>
|
||||
<li>Segon pic</li>
|
||||
<ol><li>línia 1 de llista imbricada</li>
|
||||
<li>línia 2 de llista imbricada</li></ol>
|
||||
<li>Tercer pic
|
||||
</ul><p></p>
|
||||
|
||||
<h3>Formatatge dins del text</h3>
|
||||
|
||||
<p>El formatatge dins del text permet marcar part d'una línia amb un estil particular. Els caràcters especials emprats poden aparèixer en qualsevol punt de la línia, però observeu que el formatatge no pot ultrapassar la línia i continuar a la següent. Els codis són:</p>
|
||||
<table>
|
||||
<tr>
|
||||
<th>Exemple</th>
|
||||
<th>Exemple</th>
|
||||
<th>Format</th>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr>
|
||||
<td>*hola tothom*</td>
|
||||
<td><b>hola tothom</b></td>
|
||||
<td>Negreta</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>/hola tothom/</td><td><em>hola tothom</em></td>
|
||||
<td>Èmfasi o cursiva</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>+hola tothom+</td><td><ins>hola tothom</ins></td>
|
||||
<td>Text inserit</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>-hola tothom-</td><td><del>hola tothom</del></td>
|
||||
<td>Text esborrat o barrat</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>hola ~tothom~</td><td>hola <sub>tothom</sub></td>
|
||||
<td>Subíndex</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>hola ^tothom^</td><td>hola <sup>tothom</sup></td>
|
||||
<td>Superíndex</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>"hola tothom"</td><td><q>hola tothom</q></td>
|
||||
<td>Citació</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>%hola tothom%</td><td><code>hola tothom</code></td>
|
||||
<td>Codi o Monoespaiat</td>
|
||||
</tr>
|
||||
<tr><td>@hola tothom@</td><td><cite>hola tothom</cite></td>
|
||||
<td>Referència</td>
|
||||
</tr>
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
<h3>Acrònims</h3>
|
||||
|
||||
<p>L'etiquetatge d'acrònims s'aconsegueix posant l'acrònim en lletres majúscules seguit de la descripció entre parèntesis. No hi ha d'haver cap espai entre l'acrònim i el parèntesi. Per exemple:</p>
|
||||
|
||||
<p>HTML(Hypertext Markup Language) <br /> <acronym title="Hypertext Markup Language">HTML</acronym></p>
|
||||
|
||||
<h3>Enllaços</h3>
|
||||
|
||||
<p>Es poden col·locar enllaços dins del text tot escrivint l'URL seguida del text que serà mostrat entre parèntesi (sense cap espai entre l'URL i el parèntesi). Exemple: http://www.google.com/(Cerca
|
||||
ara) es convertirà en <a href="http://www.google.com/">Cerca ara</a>.
|
||||
|
||||
<h3>Enllaços a mòduls de Moodle</h3>
|
||||
|
||||
<p>Si sabeu el número id d'un mòdul de Moodle (busqueu ?id=nn al final de l'adreça d'un mòdul) i el nom del mòdul podeu enllaçar directament el recurs fent servir aquesta sintaxi:</p>
|
||||
|
||||
<p>ModuleName:nn(Text descriptiu)</p>
|
||||
|
||||
<p>Per exemple, <em>resource:36(La pàgina nova)</em>; <em>forum:10(Vés al fòrum)</em></p>
|
||||
|
||||
<h3>Enllaços a imatges de Moodle</h3>
|
||||
|
||||
<p>Es poden inserir gràfics dins d'una línia d'una pàgina Wiki. Cal que pengeu el gràfic al servidor i que anoteu el seu camí dins de l'àrea de fitxers penjats. La sintaxi és:</p>
|
||||
|
||||
<p>/<em>..camí del fitxer..</em>(text alternatiu)</p>
|
||||
|
||||
<p>Per exemple: /imatges/grafic.jpg(Foto de l'equip)</p>
|
||||
|
||||
<h3>Enllaços a fitxers de Moodle</h3>
|
||||
|
||||
<p>Igual que els enllaços a imatges, aquesta característica habilita enllaços en pàgines wiki a fitxers prèviament penjats. La sintaxi és:</p>
|
||||
|
||||
<p><b>file:</b><em>..camí del fitxer</em>(text de l'enllaç)</p>
|
||||
|
||||
<p>Per exemple: file:/pdfs/moodle.pdf(Informació sobre Moodle)</p>
|
||||
|
||||
<h3>Reformatatge automàtic</h3>
|
||||
|
||||
<p>Moltes funcions habitualment utilitzades es converteixen automàticament en els seus equivalents XHTML. Les principals són les següents:</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li>Les adreces HTTP es converteixen en enllaços actius.
</li>
|
||||
<li>..., (C), (R), (TM), 1/4, 1/2, 3/4 es converteixen en els caràcters corresponents.</li>
|
||||
<li>Dígits x dígits es converteix en el signe de multiplicació correcte.</li>
|
||||
<li>Una línia que comenci per 4 guions o més es converteix en un filet horitzontal.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<h3>Correcció ortogràfica (experimental)</h3>
|
||||
|
||||
<p>El formatador wiki es pot posar en mode de correcció ortogràfica. Inseriu aquesta línia en un text i es comprovarà l'ortografia de tot el text que vagi a continuació:
|
||||
|
||||
<pre>
|
||||
!SPELL:language_code:language_variant
|
||||
|
||||
Exemples:
|
||||
!SPELL:en:british
|
||||
!SPELL:sp
|
||||
</pre>
|
||||
|
||||
<p>Canvieu "language_code" pel codi d'idioma apropiat (p. e. ca, es, etc.). "language_variant" (després de dos punts) és opcional i serveix per indicar una varietat regional.</p>
|
||||
|
||||
<p>Quan es visualitzi el text els mots desconeguts seran ressaltats i podreu veure els suggeriments alternatius posant el cursos damunt de cada mot.</p>
|
||||
|
||||
<p><em>NOTA: la correcció ortogràfica utilitza les biblioteques <strong>pspell</strong>. Aquestes i els diccionaris han d'estar instal·lats al servidor per tal que funcioni el corrector ortogràfic. En Windows no es pot usar aquest programari.</em></p>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<h3>Correcció ortogràfica (experimental)</h3>
|
||||
|
||||
<p>El formatador wiki es pot posar en mode de correcció ortogràfica. Inseriu aquesta línia en un text i es comprovarà l'ortografia de tot el text que vagi a continuació:
|
||||
|
||||
<pre>
|
||||
!SPELL:language_code:language_variant
|
||||
|
||||
Exemples:
|
||||
!SPELL:en:british
|
||||
!SPELL:sp
|
||||
</pre>
|
||||
|
||||
<p>Canvieu "language_code" pel codi d'idioma apropiat (p. e. ca, es, etc.). "language_variant" (després de dos punts) és opcional i serveix per indicar una varietat regional.</p>
|
||||
|
||||
<p>Quan es visualitzi el text els mots desconeguts seran ressaltats i podreu veure els suggeriments alternatius posant el cursos damunt de cada mot.</p>
|
||||
|
||||
<p><em>NOTA: la correcció ortogràfica utilitza les biblioteques <strong>pspell</strong>. Aquestes i els diccionaris han d'estar instal·lats al servidor per tal que funcioni el corrector ortogràfic. En Windows no es pot usar aquest programari.</em></p>
|
||||
|
|
|
|||
|
|
@ -1 +0,0 @@
|
|||
<p align="center"><b>Nombre de companys avaluadors</b></p>
<p>Una tasca puntuada pels companys normalment tindrà de 3 a 8 estudiants
avaluadors. És a dir, a la fase de puntuació pels companys es
demanarà a cada estudiant que puntuï aquest nombre de treballs dels
altres companys de la classe. Com més gran sigui el contingut de la tasca,
més petit ha de ser el nombre d'avaluadors perquè si no la càrrega
avaluadora seria massa pesada. Tanmateix cada estudiant haurà de veure
un nombre suficient d'exemples per tenir una idea ben clara sobre el que és
un bon treball i el que és un treball pobre. I aquest nombre, per ser
vàlid, ha de ser com més gran millor, amb tres o quatre no n'hi
ha prou.</p>
<p>Un cop s'han enviat el nombre suficient de treballs, 10 o més, el sistema
assignarà a cada estudiant com a mínim un treball "bo"
i un de "pobre". Tanmateix això només serà possible
si el professorat ha puntuat els treballs ABANS que es faci aquesta assignació.
Però el professorat NO ha de puntuar tots els treballs, amb una mostra
és suficient. Més endavant les puntuacions del professorat no
seran les finals, seran simplement unes puntuació preliminars. Observeu
que si s'ha activat l'opció de mostrar les puntuacions del professorat
aquestes es mostraran als estudiants al final de la fase d'enviaments.</p>
<p>El nombre de companys avaluadors pot ser de zero. En aquest cas la tasca esdevé
autoavaluada si l'opció està activada o bé és una
tasca estàndard puntuada pel professorat</p>
|
||||
|
|
@ -1 +0,0 @@
|
|||
<p align="center"><b>Exposició de les notes del professorat</b></p>
<p>En una tasca puntuada pels companys opcionalment es poden donar a conèixer
als estudiants els comentaris del professorat i les notes. Si es desitja, es
poden mostrar després de la data límit d'enviament o més
tard si les notes encara no estan disponibles. Els comentaris del professorat
i les notes poden ajudar als estudiants quan facin les seves pròpies
avaluacions dels treballs dels altres estudiants.</p>
<p>Observeu que fins i tot quan la puntuació pels companys és anònima
les notes del professorat sempre es mostren als estudiants amb el nom del professor
o professora i, si és possible, la seva foto.</p>
|
||||
Loading…
Add table
Add a link
Reference in a new issue